Van veure la roda de premsa del Consell de Ministres del passat 17 de maig? A escena apareixen la vicepresidenta Sáenz de Santamaría i el ministre d´Educació Wert. Ella inicia la seua intervenció justificant la propera reforma educativa amb la bateria de mots i neologismes propis d´aquest govern: qualitat, «empleabilidad», fracàs, flexibilització o cultura de l´esforç. Després dóna la paraula a Wert, que des del primer moment adopta una actitud com d´un alumne cínic en situació d´examen. De manera objectiva, es comprova en el vídeo de la roda de premsa (pot visualitzar-se a la web de Moncloa) que Wert i Sáenz de Santamaría riuen i somriuen contínuament, inclús, podríem pensar que, excessivament, mentre contesten les preguntes dels periodistes. Els diverteix la reforma educativa? Volen resultar simpàtics? Potser el ministre s´ha adonat que els resultats de les enquestes no el deixen ben valorat i amb els seus somriures està intentant guanyar una millor consideració? Perquè del total de persones enquestades pel CIS en el baròmetre de gener de 2012 només un 23% coneixia al ministre Wert i d´aquests quasi 4 de 10 el valoraven malament o molt malament. Un any després, en el baròmetre de gener de 2013, el ministre ha augmentat considerablement la xifra dels que diuen conèixer-lo (61%) i encara més la seua mala valoració: 8 de 10 el valoren malament o molt malament. Podem pensar que per a ser ministre no és necessari ser simpàtic, ni rialler, però sí que ho és obtindre una bona valoració per part de la ciutadania. Segurament amb rialles i somriures no millorarà la valoració sobre el ministre d´Educació perquè ha quedat prou demostrada la seua insistència en impulsar una reforma educativa que compta amb una àmplia contestació crítica i que serà aprovada únicament amb els vots del seu partit. Pensem-ho bé: es pot aprovar una llei educativa només amb els vots del PP i amb la comunitat educativa en contra? Sembla una pregunta massa bàsica i òbvia, però molt important.
El sistema educatiu de Finlàndia, un dels millors considerats en les avaluacions internacionals PISA que desenvolupa l´OCDE i al que tantes vegades es a referència en els fòrums polítics i educatius, compta amb una alta estabilitat normativa, perquè ha patit poques reformes, i un elevat consens polític. Aquest és un dels factors d´èxit que s´atribueixen al sistema finés. Per contra, a l´estat espanyol els canvis de les lleis d´educació han sigut una constant i un motiu freqüent de divergències en el debat polític i social.
Ens trobem a les portes d´un nou canvi de llei i resulta sorprenent que, entre somriures, la vicepresidenta i el ministre apel·len a la cultura de l´esforç. Aleshores, les rialles i els somriures es transformen en burla, quan un govern envoltat de nombrosos casos de corrupció, un altre dels problemes socials que més preocupa a la ciutadania segons els últims baròmetres, demana a la ciutadania que se sume a la cultura de l´esforç. Riuen o es burlen?
[Article publicat al Levante-EMV]