Joves, crisi, respostes?

L’actual crisi econòmica i les respostes que se li donen des d’instàncies institucionals estan afectant profundament als joves, precaritzant, encara més, les seues condicions laborals i vitals. En el cas dels joves amb estudis universitaris la conjuntura socioeconòmica adquireix unes connotacions específiques doncs, en moltes ocasions, es posa en evidència que la inversió educativa realitzada per ells i les seues famílies, en gran mesura, com a estratègia d’ascens social no obté, hui en dia, el resultat esperat. Darrerament, són freqüents les notícies sobre una nova onada emigratòria de joves valencians, amb característiques diferents a la de fa 50 anys enrere. Sovint aquest fenomen ocupa els titulars als mitjans de comunicació i ha estat protagonista de diferents campanyes d’activisme digital a les xarxes socials virtuals. Aquesta suposada onada de joves altament qualificats, universitaris que acumulen formació i títols, està generant interrogants i dilemes, tant en l’àmbit universitari, com en la societat en general. Investigadors com Alaminos i Santacreu (2010) han realitzat interessants investigacions sobre les migracions qualificades, sobre els motius que tindrien els joves qualificats de marxar cap a altres estats europeus, tot posant en rellevància les diferències que existeixen segons la posició ocupada en l’estructura social, especialment quant al gènere i el nivell d’estudis dels pares. Altres anàlisis se centren en la mobilitat dels estudiants i de la comunitat científica (Ackers, 2005; Brandi, 2006; González Ramos, 2009, 2011), una mobilitat en gran part motivada perla possibilitat d’adquirir majors qualificacions i oportunitats formatives i laborals, la creació de xarxes professional, a més de noves i millors experiències vitals.

A més, les xifres sobre l’atur són alarmants, a més de ser considerat el problema social que més preocupa a la ciutadania, en un 81,6% segons el darrer baròmetre del CIS. Les dades de l’EPA del primer trimestre de 2013 mostren que un 15% de les famílies del País Valencià tenen tots els seus membres a l’atur, hi ha un total de 727.500 persones aturades i el nombre d’ocupats continua en descens. Davant d’aquest panorama difícil i incert, alguns joves reflexionen intensament la possibilitat de marxar a altres destinacions europees, com el cas d’Alemanya, Regne Unit o França, com a destins més freqüents. D’altres ja ho han fet, ja han pres la decisió d’anar-se’n.

Deixa un comentari


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 7 9 ?